Un any després

 Campus Uib

La Facultat d'Infermeria i Fisioteràpia (FIF) des del deganat liderat per na Rosamaría Alberdi va treballar, des de mitjans de 2018, per la creació d'un Jardí de la Memòria. La idea va sorgir perquè, en aquell any, la Junta de la FIF es va unir al Pacte social contra les violències masclistes, promogut pel Govern de les Illes Balears, establint com un dels seus compromisos la promoció, en el si de la UIB, d'un Jardí en record de les dones, les nines i els nins, víctimes de la violència masclista.

La idea era senzilla, ja que es tractava de crear un espai a on es plantessin 12 arbres (un per cada mes de l'any) que fou el suport idoni per mantenir viva la memòria de les dones (i les seves filles i fills) que en el nostre país moren per causa de la violència masclista.

Tres raons fonamentals varen sostenir la proposta de la Facultat. La primera és la importància de la xacra social que significa la violència masclista en totes les seves manifestacions de la que, la més greu, és el resultat de mort. No sembla necessari justificar amb xifres la seva magnitud ni fer èmfasi en el seu significat com a indicador absolut, de desigualtat i d'injustícia social.

La segona raó de proposar la creació en el campus d'un Jardí de la Memòria va ser i és el compromís de la Facultat d'Infermeria i Fisioteràpia en la promoció dels valors de justícia i d'igualtat d'oportunitats. La Universitat, per la responsabilitat que la societat li atribueix ha de treballar per aconseguir professionals competents però, sobretot, persones crítiques i compromeses amb les necessitats de la comunitat. Les Facultats que formem a aquelles i aquells que tindran a càrrec seu la cura de la salut de les persones, han de ser especialment sensibles a aquest compromís i demostrar-lo de manera fefaent. Les persones que formem la Facultat d'infermeria i Fisioteràpia ho tenim sempre present.

El tercer i més important motiu és el convenciment de què és a través del record tossut que es manté la consciència i que aquest record és una forma eficaç d'acció política per aconseguir la visibilització dels estralls que produeix la violència masclista.

Seguint la idea que ja havia desenvolupat la professora Pilar Almansa a la Universitat de Múrcia, vàrem proposar materialitzar aquest record tossut de les víctimes de la violència creant un Jardí:

• per la connotació de vida que tenen els arbres. Encara que serveixin per recordar el resultat de mort de la violència i també perquè,
• un espai amb arbres és sempre un lloc que convida a la reflexió i al repòs.

Les principals interlocutores i interlocutors en la primera etapa de la proposta varen ser, en primer lloc, les dones feministes de la UIB que formàvem part del Grup constituït al voltant de la Sra. Xisca Mas, llavors Presidenta del Consell Social, la Vicerectora de Projecció cultural, Universitat Oberta i Seus universitàries (Dra. Joana Maria Seguí), el Vicerector de Campus, Cooperació i Universitat Saludable (Dr. Antoni Aguiló) i per descomptat, el Rector Dr. Llorenç Huguet.

Però al llarg del projecte, altres persones se sumaren i per això la FIF fa patent el seu agraïment a totes aquelles que varen adoptar (en el sentit de fer seva) la idea de la construcció del Jardí i que amb les seves accions concretes (prenent decisions, cercant recursos...) o amb el seu suport memoriós, l'han fet possible.

Avui, aquella proposta està ja ben arrelada i el Jardí, que va ser inaugurat el dia 12 de març de 2021, constitueix una realitat dins del nostre Campus. Realitat que permetrà que les dones, les nines i els nins, morts per la violència masclista sobrevisquin a través de la memòria, formant part de la nostra consciència viva.

En aquest sentit, és especialment oportú que s'hagi triat al roure per la construcció d'aquest Jardí. El llunarbori és un calendari de tretze mesos, d'acord amb els cicles de la lluna, que assigna un arbre a cada mes. Aquest calendari formava part d'antigues cultures matriarcals, i està basat en la reconstrucció que el poeta Robert Graves, en el seu llibre "La Deessa Blanca" fa dels mites celtes.

El roure és un els arbres que formen el calendari i el llunarbori el fa presentar així:

"Amb una presència majestàtica, escric la història del temps a la meva escorça // M'he fet el cor robust, d'una fusta que ho aguanto tot // I així bo i després de mort, aguanto masies i soc el llinda de la porta.

I si vols saber el fruit de tant treball, cap dins d'una gla, que sense saber-ho, sap fer-se roure i fer-se eterna".

Mentre totes les persones compromeses seguim lluitant per aturar la xacra profunda de la violència, aquests roures ens ajudaran a guardar la memòria de les seves víctimes, donant suport a la consciència que ens permetrà eliminar les desigualtats i el dolor que produeixen.

Que bé que s'hagi creat el Jardí, que bé fer-lo de roures i sobretot, quina sort comptar amb el compromís de les dones i homes de la UIB que sabran mantenir-lo ben viu!!!

 

                                                           Palma, 7 de març de 2022.

 

Rosamaría Alberdi i Cristina Moreno

Facultat d’Infermeria i Fisioteràpia de la UIB

Event date: 08/03/2022

Publication date: Sat Mar 05 10:21:00 CET 2022